Des de l’antiguitat, l’estuari del riu Segura fou un paratge adient per a l’explotació de recursos naturals i el comerç, així com un enclavament privilegiat per a la navegació i l’assentament de noves poblacions. Damunt l’horitzó d’un paisatge, molt diferent al que veiem a hores d’ara, sobreeixiria un turó elevat. Esdevingué  una referència visual de crucial importància per a la navegació. Això no obstant, el turó no era tan sols una referència litoral, sinó que la seua cima permetia divisar el territori dels voltants a la perfecció. S’hi albirava total  la franja costanera des del Cap de Santa Pola i l’Illa de Tabarca, fins al Cap Cervera. Així mateix, l’elevació topogràfica permetia tenir un control visual, tant de l’estuari, que en temps passats formava la gola del riu, així com de les planes i marjals presents en el tram final del curs fluvial, envoltades per petites serres que es prolonguen fins a cimes de més gran entitat al nord d’aquestes terres.

De gran importància per a la navegació de diversos pobles en l’antiguitat, no és res estrany que el turó estigués vinculat a pràctiques religioses. Probablement, en aquest espai, es va fundar un santuari empòric, un lloc on els navegants agrairien a les seues divinitats haver arribat fins aquest lloc sans i estalvis. Així mateix, continuarien cercant la protecció i la gràcia divina a l’hora de continuar les seues conquestes marítimes; és a dir, un lloc de trobada i contacte entre homes i déus. L’arqueologia ens parla d’una activitat prolongada en aquest sentit, des dels fenicis i el seu culte a Astarte; passant per peveters amb rostres femenins, que representen a una deessa d’adscripció ibèrica; fins a restes d’exvots assimilables al món romà, incloent-hi una petita estàtua de bronze del déu Mercuri. D’època islàmica, en la cima meridional d’aquest enclavament, es trobaren uns soterraments orientats al sud-est, destruïts en part per la muralla cristina del segle XIV. Fan pensar en la figura d’eremites o santons musulmans, els quals gaudirien del seu retir espiritual en aquest lloc.  Aquestes troballes arqueològiques ens assenyalen que el turó, al llarg del temps, fou una mena de lloc místic amb caràcter sacramental, un enclavament d’un potencial simbòlic i religiós vora la mar.

A la darreria del segle XIII, el turó esdevingué un espai crucial per a la creació d’una vila nova  que ocuparà la seua superfície a instàncies del rei Alfons X el Savi, arran la conquista cristiana del Regne almohade de Múrcia. Amb el nom de Guardamar, la població va quedar envoltada, previsiblement, per una palissada, sent la seua principal funció guardar les costes i la gola del riu Segura. A començament del segle XIV, Guardamar passarà a formar part de la Corona d’Aragó sota la sobirania de Jaume II, que la va fer vila real, amb consell propi, més important per a la defensa marítima de la capital de la Governació d’Oriola dintre l’antic Regne de València. Degut a la temença creixent per les ràtzies del regne nassarita de Granada, es reforçà la fortificació de la vila i es configurà una muralla per a la defensa a llança i escut. Perfectament adaptada al terreny, la formaven cinc torrasses de maçoneria sobreïxents, de planta rectangular, amb un talús en la part inferior i carreu encadenat als cantons. Aquestes torrasses estarien rematades amb un cos superior de tàpia, separades per uns 50 metres de distància i enllaçades per un llenç de muralla de tàpies, damunt un sòcol inferior de maçoneria. La muralla de llevant era la que tenia aquestes torrasses, la qual cosa ens indica que existia la por que el major risc per a la vila vingués per via marítima, orientant les defenses cap al litoral.

Al darrer terç del segle XIV, amb motiu de la guerra dels Dos Peres, Guardamar perd la seua condició de vila real i es converteix en aldea dependent d’Oriola. Això no obstant, malgrat la pèrdua de la seua autonomia municipal i després de successius episodis de destrucció a la darreria de l’Edat Mitjana, la vila murada experimentarà, al llarg del segle XV, una revitalització de les activitats comercials i econòmiques. Això va atraure nous colons i cridà l’atenció de pirates procedents del nord d’Àfrica, que fustigaven les costes del de l’est peninsular a la cerca de botí i captius per a comerciar en les llunyanes terres del sud. Durant la primera meitat del segle XVI, Guardamar comptarà amb unes defenses obsoletes i pèssimament reconstruïdes, la qual cosa motivarà l’actuació i projecció de noves muralles que s’adapten a l’ús de la pólvora i als nous desafiaments que plantejaven els atacs dels pirates barbarescs. Per això, l’enginyer italià Gianni Baptista Antonelli  s’encarregà de dur a terme el projecte de reforma de la muralla, considerant que devia produir-se una reculada d’aquesta, configurant així un gran llenç llis i sense torrasses. A més, en el nou disseny d’arquitectura renaixentista, es van projectar noves defenses consistents en una tenalla formada per dos petits baluards en el front nord-oest, damunt el riu Segura, i una plataforma artillada: el Baluard de la Pólvora.

Després de diversos intents fallits, Guardamar recupera novament la seua condició de Vila Real l’any 1692, durant el regnat de Carles II. Això no obstant, la capacitat de supervivència de la vila de Guardamar es posarà novament a prova com a conseqüència d’un seguit de terratrèmols que, a la primeria del segle XIX, acabaran per destruir bona part de les estructures defensives i de la trama urbana. Això suposà  el final de la ciutadella murada i la població es va veure forçada a construir un poble de nova planta als peus de l’antiga vila. Ja al segle XX, gràcies a l’interés mostrat pel poble de Guardamar per a rescatar part de l’esplendor passat de l’antiga vila medieval i moderna, es crea l’Escola Taller del Castell de Guardamar. Aquesta escola dugué a terme una sèrie de campanyes arqueològiques, seguides per obres de consolidació i restauració arquitectònica sobre alguns dels espais del jaciment. Així, un dels espais més emblemàtic, el Baluard de la Pólvora que va sobreviure al terratrèmol de 1829, es convertí en un espai museístic.

[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]